“La relació família/escola”, Maria Costa Formoso

Família i escola, units per un objectiu comú

És possible que l’escola dels nostres fills ens agradi i ens convenci. Però també és possible que l’escola ens agradi però el/la mestra d’aquell curs no ens agradi tant. També és freqüent que l’escola, no ens acabi d’agradar. Perquè no l’hem triat com a primera opció.

En qualsevol cas, quan hi ha diferencies entre la família i l’escola.  És normal que tinguem sentiments de desconfiança, que s’ens despertin dubtes i fins hi tot angoixes.

Quan percebem que ens costa entendre’ns amb els amb els tutors/es dels nostres fills/es. Sigui perquè ens costa acabar de confiar amb l’escola, sigui perquè el curs anterior ha estat complicat. Sigui perquè el tutor/a actua de forma diferent de com ho faríem a casa. Cal que poguem parar a reflexionar com ens situem davant d’aquestes diferències. Per tal que no facin més complicada la relació que tenim amb l’escola o amb els tutors/es.

Un moment clau on es manifesten aquets neguits són en les entrevistes que tenim amb els mestres i les mestres a l’inici, a mitjans o a finals de curs.

Però podem fer alguna cosa els pares i les mares per entendre’ns millor quan arriba aquest moment de les entrevistes?

Primer de tot cal que ens creguem que els Mestres i les Mestres sempre fan el millor que poden i saben pels seus alumnes. De la mateixa manera que nosaltres com a pares i mares sempre fem el millor pels nostres fills/es.

A partir d’aquí, hem d’establir complicitats i aliances, hem de sumar més que restar. Això ens ajudarà a establir una relació de confiança mútua, de nosaltres cap a a ells i d’ells cap a nosaltres.

Abans de dir el què pensem, abans de qüestionar qualsevol tema, és necessari preguntar que pensen i com ho veuen els Mestres. Cal que escoltem el que diu el mestre, perquè la seva visió és molt valuosa i certa. Encara que el que ens digui no es correspongui amb el que veiem a casa. Els Infants és habitual que es mostrin diferent a casa que a l’escola.

En l’educació dels fills, sumar esforços és col·locar-nos de costat amb l’escola. Família i escola fent-nos costat. Units, mirant l’Infant.  Quan qüestionem, i posem energia per veure qui té la raó, correm el perill de col·locar-nos en una posició d’enfrontament, d’un davant l’altre. Una posició que no ens permet mirar el nen/a. Amb les conseqüències que això pot generar en la confiança d’ell cap a l’escola i de retruc cap als seus aprenentatges per a la vida.

Després d’escoltar serà bo que preguntem el que no entenem, i que puguem manifestar que en algunes coses no acabem d’estar-hi  d’acord, o  que ho faríem diferent. Però tenint present que l’objectiu per la bona educació del nostre fill, és que trobem els punts d’acord en comú. I que mirem amb bons ulls l’escola i el/la mestra del nostre fill/a. Mirar-los amb bons ulls és el pas necessari per crear complicitats amb l’escola, per generar un clima de confiança, com a base de les relacions i dels aprenentatges, per sumar esforços i seguir endavant.

Maria Costa i Formoso