“La figura del psicòleg de la Petita Infància”, Maria Costa Formoso

LA PSICOLOGIA DE LA PETITA INFÀNCIA. UNA DEMANDA CREIXENT

Molt sovint associem el fet d’anar al psicòleg a rebre psicoteràpia com a adults, i no als infants.

Però és cert que cada vegada hi ha més nens i nenes que van al psicòleg. Això significa que els nens i les nenes estan psicològicament pitjor que abans? No.

Les famílies i els professionals de l’educació i la salut estem més sensibilitzats  i conscienciats respecte aquest tema. Que veiem normal, necessari, que els infants puguin beneficiar-se d’aquesta ajuda pel seu desenvolupament.

Dins la psicologia infantil, la veritat és que el psicòlegs acostumen a atendre nens i nenes més o menys a partir dels 6 anys. Però també hi ha altres psicòlegs especialitzats en l’atenció dels més petits i les seves famílies.

És a dir, la psicologia de la petita infància o atenció precoç, s’ocupa dels Infants dels 0 als 6 anys aproximadament i les seves famílies.

La pediatra i psicoanalista francesa Françoise Dolto, (1908-1988) va ser la primera professional que es va dedicar de ple a la petita infància. Els seus descobriments van fer  donar un tomb important dins la psicologia, demostrant com la infància té un paper fonamental en el desenvolupament de la persona adulta, i afirmant que, com més aviat es pugui actuar, major prevenció es podrà fer.

Així doncs, l’actuació precoç davant de dificultats que sorgeixen a la criança, és la clau per prevenir problemes que poden fer-se més grans posteriorment. Es tracta de moure els fils necessaris per tal que no es facin els nusos més endavant.

Quan els nens i les nenes  tenen mesos , o 1, 2, 3, 4, 5 o 6 anys passen moltes coses, en el dia a dia. Els canvis són molt ràpids. I és molt possible que les famílies, i els infants no es puguin adaptar tant ràpid ni de forma harmònica a la vida quotidiana.

Neixen, es mouen, gategen o no, caminen, passen de menjar líquids a sòlids, passen de dormir poc a més hores, de portar bolquer a haver de controlar el pipí i la caca, entren a l’escola, ploren, s’enfaden, aprenen a parlar, tenen un germà/ana,  la mare s’incorpora a la feina, etc.

Els anys de criança són de les èpoques de la vida de més estrés i més cansament per les famílies.  I avui en dia amb la crisi que hi ha,  la criança esdevé un estrés afegit.

Molts estudis demostren com la criança és la base de la salut mental. Per això cal cuidar-la i donar-li la importància que té.

Els portem al dentista  per exemple a  fer una revisió a l’any,  o els portem al pediatre quan es troben malament.

Però els portem al psicòleg quan hi ha una dificultat a nivell emocional? O com a pares i/o mares, anem al psicòleg quan ens desorientem, o quan el dia a dia amb els nostres fills se’ns  fa una muntanya?

O quan veiem, millor que ningú, que els nostres petits s’estressen massa davant una dificultat? Ja sigui en el seu moviment, en relació amb els altres, en la separació amb la seva mare, en el control de la caca i el pipí, el dormir, el menjar, a l’escola, etc.

El professional que atén a la petita infància, atén qualsevol dificultat que estigui relacionada amb el fet de ser pares i/o mares, o que tingui relació amb el desenvolupament del seu fill/a.

Per tant, pot atendre des de una mare en el post-part, com una família que necessita un suport i un acompanyament  puntual  en la criança, com un infant petit que des de l’escola o des de casa es nota que té dificultats en el seu desenvolupament motriu, relacional o emocional.

En aquestes edats, anar a al psicòleg podria de ser allò més habitual, perquè no existeix una criança sense dubtes i sense angoixes per part de la família. I no existeix cap nen o nena que en el  seu desenvolupament, tots els aspectes estiguin equilibrats.

Els pares i les mares, els nens i les nenes, fem el que podem amb allò que tenim en el nostre dia a dia, ens adaptem o no al que va venint,  massa sovint sense entendre què passa.

Seria més senzill i tranquil·litzador si ens sentíssim acompanyats i escoltats per un professional, davant de cada etapa?

De ben segur que les famílies i els nostres infants se’n veurien beneficiats.

 

Maria Costa i Formoso