“La Criança Natural: mites i realitats”, Maria Costa Formoso

Crec que la criança natural ja és un mot que està de moda. Però sabem d’on parteix aquest terme? I l’entenem correctament?

La Criança Natural parteix originàriament dels conceptes teòrics que van introduir el pediatre i psicoanalista Donald Winnicot, cap als anys 1950, i John Bowlby, psicòleg psicoanalista cap als anys 1970. Que estudien el vincle i la separació entre la mare i el nadó.

La criança natural o respectuosa, s’agafa a aquestes teories, que han demostrat com la  consolidació del vincle i la posterior separació d’aquesta unitat mare/nadó, són la base d’un bon desenvolupament emocional. Per aconseguir-ho, cal que la mare (o qui en faci la funció) estigui disponible i present davant les necessitats del seu nadó i cuidi moltíssim la forma i el moment de separar-se d’ell.

La criança natural ben entesa,  seria la que fem quan estem disponibles a les necessitats emocionals del nostre nadó. Però no acabem d’entendre-la, si estem 100% disponibles a ell/a sempre i a tota hora. Ja que el nadó necessita anar sentint i percebent que ell i la seva mare són dos éssers i no un de sol. I si estem totalment disponibles i presents li posem difícil perquè pugui construir la primera representació mental d’ell mateix. Com a unitat diferenciada de la mare.

Cal estar presents però també cal que el nadó ens pugui “perdre de vista”, mentre anem al wc o a la dutxa per exemple.

Cal la presència però també cal l’absència. Ja que el nadó,  a través de l’absència de la mare, pot practicar en petites dosis, el que després serà l’etapa de la separació entre els dos. Així inicia el procés de diferenciació i individuació que necessitarà per créixer autònomament.

Normalment criança natural i lactància materna van units. La mare alleta a demanda al seu nadó. S’ajusta totalment, al principi a les seves demandes. Però poc a poc el nadó ja és més capaç de tolerar petites esperes, petites absències que per ell seran petites frustracions que podrà digerir si després sent que la mare hi és. Que potser no la veu, però existeix.  D’aquesta manera cal alletar a demanda un nadó de pocs mesos, però no és necessari alletar a demanda un Infant de 3 o 4 anys.  A aquesta edat poden madurativament estar preparats per assumir esperes, frustracions, absències, i els serà necessari viure-les per anar-se individuant.

Hi ha moltes mares, afins a la criança natural que han desitjat donar el pit, i han hagut de deixar-lo perquè el dolor se’ls ha fet insuportable, o perquè les seves circumstàncies personals o familiars no ho han facilitat. Hi ha moltes mares que han hagut de renunciar a l’alletament matern, amb tot el dolor que això representa per elles i pel seu nadó. Són mares que sovint se senten culpables de no haver fet prou, o que fins i tot poden sentir-se poc enteses  i/o reconegudes pels cercles de criança natural. I aquest fet els provoca dificultats per construir la seva identitat com  a mares.

Penso que si es pot donar biberó i criar de forma respectuosa.   Es pot donar el biberó a demanda, i buscant una postura amb molt contacte visual entre la mare i el nadó. I es pot entendre que el biberó, és allò més semblant al pit i que per tant és només la mare qui el dóna.  El vincle es pot construir a través de la presència constant, la disponibilitat i l’ajust corporal.

Donar el pit ens garanteix doncs que construïm un bon vincle amb el nostre nadó? Crec que no, ens ho fa més fàcil, però no és garantia de res. I donar el biberó ens ho posa més difícil, perquè la succió és més ràpida i no està disponible en tot moment, sobretot a la nit. Però si en tenim moltes ganes i hi posem molt d’amor, podem organitzar-nos per tal de  tenir preparat un biberó en un minut, i donar-lo en qualsevol moment que el nadó ho necessiti.

Així doncs, la criança natural per mi, és una forma de criar que sosté i acompanya de forma respectuosa a l’Infant, tenint en compte les seves necessitats de vinculació,  les seves emocions i els seus desitjos.

La criança natural no hauria de ser una entrega total i absoluta cap al nadó, deixant de banda totes les necessitats de la mare com a dona. La mare ha de resguardar-se un petit espai per cuidar-se i ser cuidada. Per mantenir-se com a dona a més a més de mare. Que la mare se senti cuidada és condició necessària per poder cuidar del seu fill/a.  Així li donarem la oportunitat de crear un vincle estable amb el seu nadó.

Criar de forma natural i respectuosa no té només a veure amb el QUÈ fas, sinó també amb el COM ho fas.  La criança respectuosa és ajustar-se a les necessitats emocionals i afectives dels Infants. És ajustar-se al seu ritme. Ni accelerar, ni frenar processos, sinó adaptar-nos amorosament al que va venint de forma respectuosa amb el nen/a i amb nosaltres mateixos com a homes i dones , com a pares i mares. Decidint conscientment què volem i què no volem pel nostre fill/a.

Maria Costa i Formoso