Espai de criança

Avui en dia sovint esdevenim mares lluny de la nostra família, i ens manquen persones al nostre voltant per recórrer durant la nostra vida quotidiana.

Una dona, una mare, no hauria de passar els dies sola a casa, amb els seu nadó en braços.

Pensem que alguna cosa no va del tot bé, quan simplement es tracta de que hem perdut la nostra identitat, la que teníem fins ara.

La identitat que ens donava la feina o la societat com a dones, l’hem perdut perquè ara som mares. I en aquesta societat com diu Laura Gutman, les mares tenim poca o nul·la identitat.

Quin valor se li dona a una mare que es queda a casa cuidant del seu fill/a? Quin reconeixement tenen les mares i els seus nadons en una societat que ens fa anar a treballar a les 16 setmanes del naixement?

Per això necessitem unir-nos com a dones, mares, a través d’allò femení. Crear xarxa, crear “la tribu”. Perquè les dones, les mares, unides podríem criar a 100 infants, però una dona sola no aconseguiria criar-ne a un de sol, sense caure en l’esgotament, en la tristesa de la solitud, els mil dubtes i les angoixes de la criança.

La maternitat és més fàcil, suau i dolça quan estem acompanyades, quan riem, plorem juntes, alletem, ens sostenim com a dones, ens entenem perquè estem travessant el mateix moment vital.

L’espai de criança compartida pot ser el lloc on les dones puguin expressar el que els passa com a mares, i el que necessiten, per sentir-se sostingudes, compreses i acompanyades. L’espai per buscar el reconeixement que els falta per construir la seva identitat com a mares.

Els nostres fills/es, ens ho agrairan.