Empreses de Menjador Escolar

PROPOSTA FORMATIVA I EDUCATIVA.
La formació que proposo a continuació és el resultat de l’anàlisi i la síntesi de vàries formacions que he fet al llarg dels anys, en l’àmbit de la psicologia infantil, la psicomotricitat , la criança respectuosa, i la intervenció sistèmica. Així com també de la meva pràctica professional de més de 10 anys com a psicòloga i psicomotricista dins i fora de l’escola. Realitzant suport psicopedagògic a Infants, Mestres, monitors/es de menjador. I fora de l’escola atenent a famílies, en el seu procés de criança, i acompanyant-les en consulta privada.
En la formació es pretén poder abstreure junts, reflexions que ajudin a la millora de les intervencions que fem com a adults, en el dia a dia amb els Infants ens els diferents contexts educatius (menjador, dormitori, pati, aula). Alhora que també ens ajudin a trobar plantejaments més globals que podem fer com a equip educatiu.
L’objectiu principal de la formació és el de contribuir a que l’espai de menjador escolar, cada vegada pugui tenir una mirada més amplia de les emocions dels Infants, que puguin ser expressades, que tinguin un lloc. De forma que puguem acollir-les amorosament, entenent-les i acompanyant-les durant les hores que els nens/es s’han de quedar a dinar a l’escola.
Ja sigui totes les emocions i conflictes que van lligats a quan els Infants es queden a dinar a l’escola a desgana, estan cansats, no els agrada el menjar, hi ha conflictes de relació, hi ha dificultats en els hàbits alimentaris etc. I aquest fet dificulta la relació entre adults i nens/es, entre els propis nens/es, o entre els propis adults.
O ja sigui pensant en un acompanyament dels Infants que veuen en l’espai de menjador també un espai lúdic i divertit, amb la possibilitat de relacionar-se d’una altra forma amb els seus companys de classe.
Parteixo de la idea que l’espai de menjador és un espai altament educatiu. I que l’educació cada vegada més es dirigeix cap a una forma d’acompanyar els Infants no només en els seus aprenentatges, i els seus hàbits sinó també cap a la construcció dels Infants com a persones integrals (unint cos, ment i emocions).
És possible que es puguin contemplar les emocions de forma transversal en totes les situacions que viu l’Infant dins l’escola? És possible que els monitors/es de menjador puguin mirar també la part emocional dels Infants que eduquen cada dia?
Que passaria si els/les monitors/es poguessin reconèixer, entendre i acompanyar la part emocional que va unida al moment de l’alimentació, el descans, el joc i els hàbits d’higiene?
Acompanyar l’Infant en les seves emocions, és quelcom que podem fer els adults de forma transversal. I per això caldrà que com adults construïm un vincle entre ells i nosaltres que serà el punt de partida per acompanyar-los en els seus processos d’aprenentatge per la vida.